Page 80 - 80_03
P. 80
Envejecimiento
cerebral
normal
y
patológico
…
los
cerebros
seniles
más
decantados
hacia
la
normalidad
o
hacia
la
EA,
pero
no
se
conoce
bien
el
estado
real
de
las
situaciones
clínico--patológicas
intermedias
ni
los
mecanismos
que
propician
el
desarrollo
de
la
patología.
Existen
algunos
terrenos
donde
la
investigación
podría
hacer
avanzar
nuestros
conocimientos
en
el
envejecimiento
cerebral,
especialmente
en
el
estudio
pormenorizado
de
los
individuos
controles
sanos
de
entre
30
y
60
años,
en
el
de
los
“centenarios”
con
y
sin
demencia
y
en
grupos
con
características
diferenciales
neuropsicológicas
que
pudieran
definirse
en
el
transcurso
de
estudios
epidemiológicos
poblacionales
(posibles
estadíos
intermedios
de
EA
según
el
nuevo
“lexicón”
que
se
maneja
en
estos
últimos
años).
También
sería
de
gran
interés
estudiar
comparativamente
el
envejecimiento
cerebral
humano
con
el
de
otras
especies
de
mamíferos
que
no
presentaran
patología
amiloide
o
tau
y
con
los
primates
que
pueden
presentar
patología
amiloidea.
En
este
último
sentido,
los
animales
transgénicos
con
patología
inducida
amiloide
o/y
tau
también
serían
importantes
fuentes
de
información.
7.
REFERENCIAS
1.
Population
Reference
Bureau.
Cuadro
de
datos
de
la
población
mundial
2012.
http://www.prb.org/pdf12/2012--population--data--sheet_spanish.pdf
2.
World
Health
Organization,
Alzheimer’s
Disease
International.
Dementia:
a
public
health
priority.
WHO
(OMS);
Ginebra,
2012;
p
12.
3.
Plassman,
B.L.;
Langa,
K.M.;
Fisher,
G.G.;
Heeringa,
S.G.;
Weir,
D.R.;
Ofstedal,
M.B.;
Burke,
J.R.;
Hurd,
M.D.;
Potter,
G.G.;
Rodgers,
W.L.;
Steffens,
D.C.;
Willis,
R.J.;
Wallace,
R.B.
Prevalence
of
Dementia
in
the
United
States:
The
Aging,
Demographics,
and
Memory
Study.
Neuroepidemiology
29,
125–132
(2007).
4.
Thies,
W.;
Bleiler,
L.
Alzheimer's
Association.
Alzheimer's
disease
facts
and
figures.
Alzheimer’s
Dement,
9,
208--245
(2013).
5.
Dubois,
B.;
Feldman,
H.
H,;
Jacova,
C.;
Dekosky,
S.
T.;
Barberger--Gateau,
P.;
Cummings,
J.;
Delacourte,
A.;
Galasko,
D.;
Gauthier,
S.;
Jicha,
G.;
Meguro,
K.;
O'brien,
J.;
Pasquier,
F.;
Robert,
P.;
Rossor,
M.;
Salloway,
S.;
Stern,
Y.;
Visser,
P.
J.
Scheltens
P.
Research
criteria
for
the
diagnosis
of
Alzheimer's
disease:
revising
the
NINCDS--ADRDA
criteria.
Lancet
Neurol
6,
734--746
(2007).
6.
Dubois,
B.;
Feldman,
H.
H.;
Jacova,
C.;
Cummings,
J.
L.;
Dekosky,
S.
T.;
Barberger--Gateau,
P.;
Delacourte,
A.;
Frisoni,
G.;
Fox,
N.
C.;
Galasko,
D.;
Gauthier,
S.;
Hampel,
H.;
Jicha,
G.
A.;
Meguro,
K.;
O'Brien,
J.;
Pasquier,
F.;
Robert,
P.;
Rossor,
M.;
Salloway,
S.;
Sarazin,
M.;
de
Souza,
L.
C.;
Stern,
Y.;
Visser,
P.
J.;
Scheltens,
P.
Revising
the
definition
of
Alzheimer's
disease:
a
new
lexicon.
Lancet
Neurol,
9,
1118--1127
(2010).
7.
Lim
YY,
Maruff
P,
Pietrzak
RH,
Ellis
KA,
Darby
D,
Ames
D,
Harrington
K,
Martins
RN,
Masters
CL,
Szoeke
C,
Savage
G,
Villemagne
VL,
Rowe
CC;
AIBL
Research
Group.
Aß
and
cognitive
change:
Examining
the
preclinical
and
prodromal
stages
of
Alzheimer's
disease.
Alzheimer´s
Dement
(en
prensa)
(Feb
28.
doi:
S1552--5260(13)02939--7)
(2014).
8.
Li,
S.;
Okonkwo,
O.;
Albert,
M.;
Wang,
M.
C.
Variation
in
variables
that
predict
progression
from
MCI
to
AD
dementia
over
duration
of
follow--up.
Am
J
Alzheimers
Dis
2,
12--28
(2013).
9.
Barnes,
D.E.;
Cenzer,
I.S.;
Yaffe,
K.;
Ritchie,
C.S.;
Lee,
S.
J.
Alzheimer's
Disease
Neuroimaging
Initiative;
A
point--based
tool
to
predict
conversion
from
mild
cognitive
impairment
to
probable
Alzheimer's
disease.
Alzheimers
Dement.
2014
(Feb
1.
doi:
S1552--
5260(13)02941--5)
(2014)
10
Castellani,
R.J.;
Perry,
G.
The
complexities
of
the
pathology--pathogenesis
relationship
in
Alzheimer
disease.
Biochem
Pharmacol
(en
prensa).
doi:
10.1016/j.bcp.2014.01.009
(2014).
533